COM TREBALLO
“Sempre amb un peu en el passat, un altre en el present i
mirant cap al futur.”
Psicòloga de Capçalera
Alguns pacients m’han adjudicat de forma espontània i molt entranyable la categoria de “psicòloga de capçalera” i, veritablement, em sembla molt interessant la funció de la psicologia des de l’assistència primària.
Com a professional, a l’estil del que fan els metges de capçalera i els pediatres, quan rebo algú i m’explica el motiu de consulta comencem el procés d’anàlisi del que li està passant. A partir de l’examen de la problemàtica que presenta (inici, evolució i situació actual), decidim el tipus d’intervenció i la tècnica més adequada per a una resolució satisfactòria. Sempre des d’una posició realista i tenint en compte els pros i els contres de totes les opcions.
Les intervencions poden ser de diferents tipus: assessorament psicològic, psicoeducació, prevenció, instal·lació de recursos, derivació a d’altres professionals o serveis, etc. I també, per descomptat, l’elecció de teràpia, que pot ser individual, de parella, infantil/ juvenil o familiar. La modalitat online també s’inclou en algunes situacions.
Sigui quina sigui la teràpia, les primeres visites sempre es dediquen a l’anomenada psicoeducació: crec que sempre és un gran començament que després que el pacient hagi exposat en què consisteix el seu malestar, jo dediqui un temps a explicar-li el funcionament de la ment, els mecanismes subjacents que intervenen en com sentim, com actuem i com pensem. El nostre món intern ha d’anar a la una, tenir totes les parts integrades. Si no és així, apareixen símptomes psicològics que produeixen malestar psicològic.
L’objectiu és que el pacient entengui molt bé què és el que li passa, i per això parlem de les característiques d’algunes patologies, del seu funcionament, i elaborem un pla de treball totalment a mida per dirigir la cura.
Tipus d’intervenció
Prevenció
Acaba sent una gran inversió en salut mental i emocional.
La intervenció precoç quan hi ha una mala experiència redueix l’aparició de problemes psicològics i és la major garantia per instal·lar i desenvolupar la resiliència i assegurar el creixement postcrisi.
El treball de prevenció es fa en tres nivells:
Primari: quan no ha aparegut cap efecte negatiu però, per la intensitat i gravetat de l’experiència, s’estima oportú intervenir.
Secundari: quan han aparegut ja els primers senyals de malestar, actuar de forma precoç redueix la seva durada i evita que es dispersi a altres àrees.
Terciari: quan ja han aparegut algunes dificultats de més envergadura, la intervenció va dirigida a què no apareguin nous símptomes i al fet que no s’agreugin o es facin crònics els ja existents.
Psicologia de las Emergències i Intervenció en situacions de crisi
Estem parlant de successos inesperats que suposen esdeveniments traumàtics per a la persona que els pateix, per a qui ho viu de prop o simplement per a qui s’identifica amb el tema (“em podria haver passat a mi…“).
Inclouria: desastres naturals, accidents, moments inicials d’una malaltia, irrupció d’una malaltia mental greu, separacions, morts, suïcidis, la culpa del supervivent, professions amb contacte directe amb els successos traumàtics (personal sanitari, metges, auxiliars, bombers, agents de l’ordre, etc.).
És freqüent que algun esdeveniment recent, difícil o traumàtic funcioni d’amplificador d’experiències viscudes anteriorment, de vegades fins i tot anys enrere, que en el seu moment no han estat processades adequadament.
Mindfulness o Atenció Plena
Incorporant els beneficis de l’atenció plena a l’“aquí i l’ara“, herència de la meditació, aconseguim millorar i potenciar les teràpies.
Treballem mecanismes d’autoregulació de la pròpia atenció per aprendre a afrontar situacions noves i aconseguir que siguin experiències positives i de qualitat. El mindfulness minimitza la influència de les experiències passades negatives sobre el nostre present: en certa manera és com tornar a “fer arrels“.
Counselling o Assessorament psicològic
Es tracta de l’acompanyament davant d’una situació que ens resulta difícil resoldre per nosaltres mateixos.
Amb l’espai i l’escolta adequada, s’activa la capacitat natural de cada persona per reflexionar i adquirir una visió més àmplia de la situació, possibilitant la presa de bones decisions. Amb el counselling es generen les emocions adequades, apartant les preocupacions, l’estrès, l’angoixa o la por que sovint interfereixen en les nostres preses de decisió i augmentant l’autonomia respecte a l’entorn social, professional i familiar.
Coaching
Amb tècniques similars a les que fem servir en teràpia, el coaching està indicat per a persones que, tot i que no senten un malestar intens i específic, volen fer un canvi en el seu àmbit personal o professional. En definitiva: volen viure millor.
Aquesta tècnica utilitza recursos com: reconèixer prejudicis i resistències inconscients, superar limitacions, pors, dubtes o bloquejos, etc. D’altra banda, també potència recursos i habilitats, autoestima i confiança en un mateix, aconseguint una major autosatisfacció que permet passar a l’acció i realitzar aquest canvi.
Instal·lació de Recursos
Té molt a veure amb la prevenció i consisteix a abordar situacions futures que generen angoixa i ansietat tot i que encara no s’hagin viscut: por a parlar en públic, intervencions mèdiques o quirúrgiques, malalties, exàmens, ruptures de parella o de qualsevol altre tipus, etc .
Es treballa directament en el desenvolupament i la instal·lació de recursos interns (socials, interpersonals, d’autoregulació per a situacions d’estrès ..) que en el seu moment no s’han adquirit correctament i que s’han de reforçar.
